dilluns, 31 d’agost del 2009
dijous, 30 d’abril del 2009
Perquè m'ajudes a caminar Foto: Elna
Per les nits mai perdudes,
Per les converses contundents
I per les banals,
Per no necessitar paraules i deixar, quan cal,
Que les mirades ens comprenguin,
Pels copets a l’esquena
I pels clatellots que fan falta,
Per la sinceritat mai perduda
Per la constància i per la insistència,
Per la comprensió
i la discussió, que sabem que ens fa créixer,
per la complicitat,
per saber-te al meu costat
amb la paraula i el gest precís,
per alçar-me quan he caigut
i per empenyem quan m’he aturat,
per deixar-me ser
amb la gràcia d’errar
Gràcies.
I diràs amb el teu habitual to
I un somriure que oculta la vergonya del compliment,
“tu les tens totes guapa”,
Gràcies, et repetiré,
I una abraçada dirà tota la resta.
Perquè m’atreviria a dir que això és l’amistat.
Elna
Per les nits mai perdudes,
Per les converses contundents
I per les banals,
Per no necessitar paraules i deixar, quan cal,
Que les mirades ens comprenguin,
Pels copets a l’esquena
I pels clatellots que fan falta,
Per la sinceritat mai perduda
Per la constància i per la insistència,
Per la comprensió
i la discussió, que sabem que ens fa créixer,
per la complicitat,
per saber-te al meu costat
amb la paraula i el gest precís,
per alçar-me quan he caigut
i per empenyem quan m’he aturat,
per deixar-me ser
amb la gràcia d’errar
Gràcies.
I diràs amb el teu habitual to
I un somriure que oculta la vergonya del compliment,
“tu les tens totes guapa”,
Gràcies, et repetiré,
I una abraçada dirà tota la resta.
Perquè m’atreviria a dir que això és l’amistat.
Elna
Foto: Elna
Hi ha un munt de coses que voldries dir,
Però la paraula es queda a la comissura dels llavis
Mentre esbosses un moviment insinuant amb intenció,
Les mans se’t tensen , amb la subtilesa dels nervis retinguts
tot el teu cos parla per tu, darrera un tel invisible que
ara per ara, no vols deixar caure.
Així és com és.
Però la paraula es queda a la comissura dels llavis
Mentre esbosses un moviment insinuant amb intenció,
Les mans se’t tensen , amb la subtilesa dels nervis retinguts
tot el teu cos parla per tu, darrera un tel invisible que
ara per ara, no vols deixar caure.
Així és com és.
Elna
dijous, 16 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)